ImprimirL’activitat econòmica de la província d’Alacant continua la seua trajectòria de recuperació, encara que la seua intensitat i velocitat està sent menor de l’esperat. Això es deu a la seua elevada dependència del sector turístic, el sector que ha rebut el major impacte de la crisi sanitària. L’escàs dinamisme d’algunes branques de serveis, com el comerç, el transport i l’hostaleria, que continuen acusant el descens del turisme internacional, estan retardant la recuperació del PIB.
En finalitzar el tercer trimestre, el PIB de la província d’Alacant, mesurat a través del ISpA, se situava un 12% per davall del nivell del mateix període de 2019, una bretxa que, encara que continua reduint-se gradualment, és significativament major que l’observada en el conjunt de l’economia espanyola.
Tots els indicadors disponibles suggereixen que el ritme d’avanç de l’activitat econòmica es va moderar en l’últim trimestre del passat any. A això ha contribuït l’augment de les xifres de contagi per COVID-19, a causa de l’expansió de la variant òmicron, que ha motivat la reintroducció d’algunes mesures per a contindre la pandèmia.
També està tenint un impacte negatiu sobre l’activitat la persistència dels problemes de subministrament d’algunes matèries primeres i béns intermedis necessaris per a la producció i l’encariment de nombrosos productes, com els energètics i altres béns i serveis l’oferta dels quals és insuficient per a atendre el repunt de la demanda.
Aquests efectes estan afectant de forma més intensa a la indústria manufacturera, que s’enfronta a un allargament dels terminis de lliurament i a un fort augment dels seus costos de producció, que ja ha començat a traslladar parcialment als preus de venda. A més, les empreses esperen que les dificultats de subministrament i els augments de preus dels seus consums intermedis persistiran durant bona part de 2022.
Mercat laboral
En 2021 s’ha produït una important recuperació de l’ocupació. La xifra mitjana d’afiliats a la Seguretat Social es va situar el mes de desembre passat en 683.341, 35.749 afiliats més que al desembre de 2020 i 19.000 més que al desembre de 2019. A més, el nombre de treballadors acollits a Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) vinculats a la COVID-19 es va reduir fins als 3.170, la qual cosa va situar l’afiliació efectiva en 680.171.
El major augment de l’afiliació es va produir en el sector serveis (28.435 afiliats més que en 2020), seguit de la indústria (5.585 afiliats més) i la construcció (2.070 afiliats més), mentre que el sector agrari es va saldar amb un descens de 530 afiliats.
El 48% dels nous afiliats al Règim General van ser treballadors amb contracte indefinit. En comparació amb desembre de 2019, els afiliats amb contracte temporal es van situar un 2% per davall del nivell prepandèmia, mentre que els afiliats amb contracte indefinit van superar en un 3,85% el nivell de finals de 2019.
L’atur registrat va descendir fins a 156.407 persones, la qual cosa suposa un descens de 29.700 aturats respecte a desembre de 2020, encara que supera en 8.334 el nivell existent abans de la pandèmia.
Segons l’EPA, la taxa d’atur es va situar en el quart trimestre del passat any en el 18,5%, 0,9 pp per davall del nivell del 4T de 2020, i 2,85 pp per damunt del nivell previ a la pandèmia. Malgrat l’augment de l’ocupació, la taxa d’atur es manté en nivells elevats, superiors a la mitjana de la Comunitat Valenciana (14,4%) i d’Espanya (13,3%). La taxa d’atur juvenil continua creixent i tanca l’any en el 45,2%.
Inversió en habitatge
La inversió en habitatge segueix una tendència a l’alça, després de la caiguda registrada en 2020 (-22,7%). En els tres primers trimestres de 2021 es van vendre a la província 32.407 habitatges, una xifra que supera en un 4,8% el nivell aconseguit en el mateix període de 2019.
La recuperació de les compravendes s’explica pel notable augment de les compres per part d’espanyols, que des del tercer trimestre de 2020 ja superen els registres de 2019. Per contra, el mercat residencial de la província d’Alacant segueix afectat per la caiguda de la demanda estrangera que, malgrat haver-se incrementat un 30% respecte a 2020, encara se situa un 13% per davall del nivell anterior a la pandèmia.
Els britànics continuen sent els principals compradors d’habitatge a la província d’Alacant, malgrat la caiguda registrada en 2019 i especialment en 2020, a causa del brexit i a l’impacte de la crisi sanitària. L’escàs dinamisme d’aquest mercat al llarg de 2021, amb un creixement interanual del 1,4% en els tres primers trimestres del passat any, s’ha traduït en una pèrdua de pes respecte al total de compravendes d’estrangers (15% enfront del 19% en el període 2019-2020 i 21% en la mitjana de 2017 -2018).
En el costat positiu destaca la ràpida recuperació dels mercats holandés i alemany que, després de registrar caigudes del 21% i el 24% respectivament en 2020, han registrat un fort creixement en 2021, que ha situat el nivell de compravendes per damunt dels registres de 2021.
Quant a la resta de nacionalitats, la recuperació dels nivells de compravendes previs a la pandèmia s’està produint a diferents velocitats. Alguns mercats com França, Suècia, Itàlia, Rússia i Irlanda s’estan recuperant més ràpidament, mentre que uns altres com Noruega i, en menor mesura, Bèlgica s’estan recuperant a un ritme més lent.
Precios
La inflació general va augmentar fins al 6,5% el mes de desembre passat, el seu nivell més alt des de 1992, a causa del fort ascens del preu de l’electricitat i dels aliments. La inflació subjacent (general sense energia i aliments no elaborats) va pujar fins al 2,1%, degut principalment a l’augment dels preus dels aliments elaborats que van elevar la seua taxa d’inflació fins al 3,5%, mentre que la inflació dels béns industrials no energètics i els serveis va ascendir fins al 1,4% i el 1,8%, respectivament.
Entre els components més volàtils, els preus dels productes energètics van registrar un creixement interanual del 40,2%, impulsats pel fort augment del preu de l’electricitat que va pujar quasi un 20% en el mes. En l’últim any, l’electricitat s’ha encarit un 72%, mentre que el gas i els combustibles ha pujat un 24%. Per part seua, els aliments no elaborats han elevat la seua taxa d’inflació fins al 6,5%, després d’augmentar el mes de desembre un 1,6%.
L’Índex harmonitzat de preus de consum (IAPC) ha passat del -0,6% al desembre de 2020 al 6,6% al desembre de 2021, 1,6 pp més que la mitjana de la zona euro.
Els factors que han impulsat a l’alça la inflació en 2021 (efectes base, colls de botella, preus energètics, etc.), tenen en principi un caràcter transitori i haurien de desaparéixer al llarg d’enguany.
No obstant això, en els últims mesos la inflació ha crescut més de l’esperat i la proporció de béns i serveis de la cistella de consum amb taxes d’inflació superiors al 2% s’ha incrementat.
Els resultats de l’enquesta del Banc d’Espanya a les empreses sobre l’evolució de la seua activitat (EBAE) mostren una intensificació de les dificultats de subministrament i una agudització de les pressions inflacionistes.
D’altra banda, la intensificació de les tensions geopolítiques arran del conflicte entre Rússia i Ucraïna ha rebaixat les expectatives d’una correcció a la baixa dels preus energètics.
Tot això ha portat a alguns organismes a revisar a l’alça les previsions d’inflació per a 2022.
l Banc d’Espanya preveu que la inflació podria registrar una taxa mitjana del 4%, enfront del 3,7% pronosticat en les seues previsions econòmiques del passat mes de desembre), amb un perfil descendent al llarg de l’any, mentre que CaixaBank espera que se situe prop del 4,5%.
Descargar informe completo (PDF)
