Campus Cambra CEU, l’escola de negocis creada per la Universitat CEU Cardenal Herrera i la Cambra de Comerç d’Alacant, va reunir ahir experts en intel·ligència artificial i recursos humans, al costat de destacats empresaris de la província, per a debatre sobre les oportunitats i desafiaments que la IA planteja en la gestió d’equips i en l’àmbit empresarial, com la importància de l’ètica en la seua aplicació i l’impacte que tindrà sobre l’estructura i gestió empresarial en el futur pròxim. L’esdeveniment va comptar amb la presència de Carlos Baño, president de la Cambra de Comerç d’Alacant, Higinio Marín, rector de la Universitat CEU Cardenal Herrera, i Ana Poquet, regidora de l’Ajuntament d’Alacant, els qui van inaugurar la sessió.
Durant la jornada, els participants van coincidir que la IA ha d’integrar-se de manera ètica, gradual i accessible per a evitar bretxes digitals i garantir que tant grans com petites empreses puguen beneficiar-se d’esta tecnologia disruptiva. A mesura que el mercat es digitalitza i automatitza, les organitzacions que no adopten la IA corren el risc de perdre competitivitat.
Ètica, gradualitat i proactivitat
Entre les conclusions més destacades de la trobada, els experts van subratllar la necessitat d’adoptar un enfocament gradual i ètic en la implementació de la IA en les empreses. Segons David Aguado, l’adopció precipitada d’esta tecnologia podria generar més problemes que solucions, per la qual cosa és crucial que les organitzacions avaluen acuradament els seus beneficis abans d’integrar-la en els seus processos.
A més, es va emfatitzar que les institucions i organitzacions han d’exercir un paper actiu en el desenrotllament i gestió de la IA, assegurant que tant empresaris com empleats estiguen capacitats per a utilitzar-la de manera eficaç. En este sentit, es va recomanar als empleats que desenrotllen no sols les seues competències tècniques en l’àmbit de la IA, sinó també habilitats transversals com el treball en equip, la comunicació i el pensament crític.
La inclusió digital: evitar una bretxa tecnològica
Un dels principals desafiaments assenyalats pels assistents va ser el risc que la bretxa digital impedisca que algunes empreses, especialment les més xicotetes, puguen beneficiar-se dels avantatges de la IA. Els experts van advocar per garantir que les petites i mitjanes empreses tinguen accés als recursos i la formació necessària per a integrar la IA en els seus processos productius. Isabel Aranda, vocal de Psicologia del Treball del Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid, va destacar que és fonamental que esta tecnologia no sols estiga a l’abast de les grans corporacions, sinó que també beneficie a les pimes, que representen una part essencial del teixit empresarial de la província d’Alacant.
Segons José Amiguet, degà d’Humanitats i Comunicació de la CEU UCH, “la intel·ligència artificial pot ser una ferramenta clau per a millorar la competitivitat de les petites empreses, sempre que se’ls oferisca el suport necessari per a la seua adopció”. Amiguet també va assenyalar que aquelles organitzacions que no s’adapten als avanços en IA corren el risc de quedar ressagades, no sols a nivell local, sinó en un context global cada vegada més digitalitzat.
La IA com a motor de creixement i competitivitat
A més de la necessitat d’una adopció ètica i equitativa, un altre dels temes recurrents va ser el potencial de la IA per a impulsar la competitivitat empresarial. Els experts van assenyalar que, en automatitzar tasques rutinàries i optimitzar processos, la IA pot alliberar temps i recursos perquè els empleats es concentren en tasques de major valor afegit, la qual cosa al seu torn podria traduir-se en un augment de la productivitat i l’eficiència.
No obstant això, també es va destacar que la implementació de la IA no ha de veure’s com una panacea. Óscar Cortijo, director de Persones de la Universitat CEU Cardenal Herrera, va advertir que “la IA no resoldrà tots els problemes de les empreses de la nit al dia, però sí que pot ser una ferramenta poderosa si s’utilitza de manera adequada”. En este sentit, va recomanar que les empreses adopten una estratègia a llarg termini per a la integració de la IA, que incloga tant la formació dels empleats com el desenrotllament d’una cultura organitzacional que afavorisca la innovació.
Un futur empresarial marcat per la IA
La trobada va culminar amb un missatge clar: la intel·ligència artificial està cridada a transformar el teixit empresarial d’Alacant i més enllà. No obstant això, la seua implementació ha de ser responsable, gradual i equitativa, assegurant que cap empresa ni col·lectiu es quede #arrere en esta revolució tecnològica. L’adopció de la IA, van concloure els experts, no és només una opció, sinó una necessitat per a aquelles organitzacions que vulguen mantindre’s competitives en el futur.
Experts i empresaris: un diàleg enriquidor
L’esdeveniment va comptar amb la participació de destacats experts en l’àmbit de la IA i els recursos humans, així com amb la intervenció d’empresaris de la província d’Alacant. Entre els ponents, van participar Óscar Cortijo, director de Persones de la Universitat CEU Cardenal Herrera i un dels principals promotors d’esta iniciativa; Javier Cantera, president de la Fundació Persones i Empreses i president de Auren; Isabel Aranda, consultora i professora universitària, a més de vocal de Psicologia del Treball del Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid; i David Aguado, professor de la Universitat Autònoma de Madrid.
Per part dels empresaris, van participar Jesús Navarro Alberola de Carmencita, Rubén García Medina, CEO de Avincis, Rafael Hierro, CEO de Juinsa, Silvia Castejón del Grup Nou Manolín, María José Rocamora d’Alacant Urbana, María Miñano MG Wines, Carlos Ruiz Alcaide i Julián Lorenzo, CEO i especialista en IA de Laberit respectivament, Fernando Giner Grima, Economista i Consultor d’Empreses, Iñaki Bilbao, Spain MBD Lead de Amazon, Carlos Galán, Soci-Director de Termogama i Alejandro Tagliaferro, CEO de IBINN.
