ImprimirEn 2017, les exportacions alacantines de mercaderies van aconseguir un valor de 5.125,2 milions d’euros, una xifra que supera en un 2,4% el nivell de l’any anterior, que segons les dades definitives de la Secretaria d’Estat de Comerç, va ascendir a 5.005,5 milions d’euros. Per la seua banda, les importacions van créixer un 3,5% interanual, fins als 4.181,3 milions d’euros. El saldo comercial va registrar un superàvit de 943,8 milions d’euros, inferior en un 2,4% al de 2016. La taxa de cobertura es va situar en el 122,6%, 1,4 punts percentuals menys que la registrada l’any anterior.
Les exportacions de la província d’Alacant van créixer a un ritme similar al registrat en el conjunt de la Comunitat Valenciana (2,5%) i, en tots dos casos, inferior a la mitjana nacional (8,1%).
Les exportacions industrials, que van representar el 80% de l’exportació alacantina (4.099,6 milions d’euros), van augmentar un 1% interanual, mentre que les exportacions agrícoles (1.025,6 milions d’euros) es van incrementar un 8,4%.
A més dels productes agrícoles, els sectors que més han contribuït al creixement de l’exportació han sigut el calçat, que durant el passat any va registrar un creixement interanual de l’1,2%, tèxtil-confecció (amb un augment del 2,3%), manufactures metàl·liques (12%), maquinària (6,2%), pells i cuir (10,2%), fusta i moble (11,8%), productes minerals no metàl·lics (1,8%) i paper i cartó (10,3%). Per contra, va descendir l’exportació de cautxú i plàstic (-13%), alimentació, begudes i tabac (-0,1%), pedra natural (-10,5%), productes químics (-6%), joguet (-3,3%) i material de transport (-3,4%).
Les exportacions a la Unió Europea, van representar el 61% del total, i van augmentar un 1%. Les destinades a la zona euro, que suposen el 49% de l’exportació alacantina, es van incrementar un 0,2%. El descens de les exportacions a França (-1,2%) i Alemanya (-4,3%), els nostres principals clients, es va veure compensat per l’augment de l’exportació a altres països, entre els quals van destacar pel seu major volum, Itàlia (3,9%), Portugal (5,6%), Països Baixos (1,9%) i Bèlgica (4,1%).
Les vendes als països comunitaris no integrats en la zona euro van descendir un 1,3%, a causa de la disminució de les vendes al Regne Unit (-1%), Suècia (-6,4%), República Txeca (-8,3%), Dinamarca (-14,6%), Polònia (-1,4%) i Hongria (-8,1%), compensada parcialment per l’augment de les vendes a Bulgària (11,7%) i Romania (30,9%).
Les exportacions a les destinacions extracomunitàries, es van incrementar un 4,7%. Les exportacions al continent americà (11% del total) van augmentar un 11,3%, fonamentalment per les majors vendes a Estats Units (15%), Canadà (26%) i els emergents d’Amèrica Llatina i Carib (4,5%).
Les exportacions a Àsia, amb una quota de mercat del 10,5%, van créixer un 6,7%, hagut de principalment a l’augment de les exportacions a Xina (16,1%), Índia (90,7%), Japó (12,6%) i Corea del Sud (8,6%). Les exportacions a Orient Mitjà, van augmentar un 3,5%, impulsades per les majors vendes a Aràbia Saudita (9%).
Les exportacions a Àfrica (7,4% del total) van descendir un 5,1%, a causa de la caiguda de les vendes al Magrib (-2,5%), que va concentrar el 80% de les vendes al continent.
Les exportacions als països europeus no comunitaris, que suposen el 5,4% del total es van reduir un 4,7%, hagut de fonamentalment al descens de les vendes a Noruega (-4,2%), que va ser compensat parcialment per les majors vendes a Suïssa (10,4%) i Rússia (3%).
Les favorables expectatives del comerç global i la revisió a l’alça de les previsions de creixement dels nostres socis comercials de la zona euro avalen l’augment de les exportacions, compensant en part l’efecte negatiu de l’apreciació del tipus de canvi de l’euro i de la pèrdua de competitivitat associada a uns preus del petroli més elevats.
